Posar-me al front d’aquesta aventura artística com a directora i intèrpret m’ha fet meditar necessàriament sobre el valor de dur a terme aquesta proposta i d’invertir en ella, no només el temps i la capacitat creativa i els resultats pertinents d’un bon grapat de professionals excel·lents, sinó també la quantitat econòmica precisada per fer-la possible. I, ho dic tan senzillament com sé, no n’he trobada tan sols una sinó que són moltes les raons que fan desitjable que el nostre Desconhort, que ho fou de Ramon Llull, vegi la llum.
La més rellevant, sens dubte, posar en valor aquest text exquisit i dir-lo en veu alta per donar-lo a conèixer a tots aquells que el vulguin descobrir i gaudir amb nosaltres.
En segon lloc, palesar una vegada més la gran riquesa pel que fa al patrimoni històric- artístic amb què contam a les Illes, del qual, massa sovint, molts dels que les habitam no en som conscients. El fet que ens obrin les portes d’edificis monumentals i carregats d’història, com ara la Sang, per trobar-nos els artistes i el públic és vertaderament una fita.
També, dir el text en l’occità catalanitzat en què Llull escrigué la seva poesia té diversos valors afegits; d’una banda, respectar tant com poguem la versió més original possible al nostre abast, i d’altra, mostrar que les barreres que alguns troben a les llengües per mor de l’arbitrarietat dels signes, desapareixen quan es posa l’accent en el missatge que sempre és universal si la voluntat, del que parla i del que escolta, és la d’entendre’s.
Aixímateix, en el segle XXI, al bell mig d’una època on la cultura visual és el llenguatge comunicatiu i expressiu per excel·lència, el vídeo té el seu espai en el nostre muntatge. A vegades com element narratiu, a vegades escenogràfic, i sempre al servei del text per aclarir o subratllar les paraules del mestre, el tarannà revolucionari del qual fa prou adient la utilització d’aquest recurs.
I finalment i per no estendre’m massa, l’oportunitat de créixer un poc més com a professionals de les arts a les Illes ocupant el lloc que ens correspon, el de narradors proactius de les històries més belles.
Els darrers sis mesos de la meva vida han girat, principalment, en torn d’aquest text tan preciós que Ramon Llull va escriure per fer excel·lir la cara més humana de la Verge Maria. Ramon i Maria, m’hi podria estar sis mesos més estudiant les seves vides absolutament fascinada per ambdues figures.
Resulta que aquesta és, sobretot, la història d’una dona mare que ens narra en primera persona el prendiment, la tortura i l’execució del seu fill, innocent de tota culpa, i de com ella, malgrat no ho pugui suportar, ho accepta. Nosaltres, a través de la seva mirada, revivim amb ella, passa a passa, el dolorós trànsit del seu fill cap a la mort. Les paraules amb què Maria narra aquests fets transpuen una emoció tan profunda que és molt difícil no condoldre’s. El seu patir, que serà el nostre, esdevendrà gairebé insofrible però, malgrat tot, és una història amb final feliç.
El mestre Llull amb una delicadesa preciosa, en un acte postmodern al segle XIII, ens mostra la dona-mare universal. Les dones-mares de tots i cada un de nosaltres, úniques generadores possibles de l’amor incondicional.
Lina Mira, directora i intèrpret de “Desconhort de Nostra Dona”.
